Friday, December 8, 2017

Ressenya del llibre a Serra d’Or i Estudis Romànics

Image result for serra d'or juliol agost 2015Ens fem ressò, amb retard, d’una magnífica ressenya de El plurilingüisme a la literatura catalana d’Enric Gallén a Serra d’Or (juliol-agost 2015, ps. 92-93):

Que, en el temps present de qüestionament i desqualificació del valor i la funció dels estudis humanístics en el nostre ensenyament universitari, hi hagi investigadors com Rossich i Cornellà que obren una nova i profitosa línia de recerca en la història lingüística i literària catalanes és digne d’agraïment.



Image result for estudis romanics

El mateix Enric Gallén escriu a Estudis Romànics (38, 2016, ps. 339-345) que 

L’aportació d’Albert Rossich i Jordi Cornellà suposa una extraordinària novetat en la historiografia literària catalana en encarar-se al tema del plurilingüisme present en la literatura i cultura catalanes i sense voler defugir els problemes inherents a l’àmplia recerca realitzada.

Ressenya a Rivista Italiana di Linguistica e Dialettologia

Ressenya molt extensa i positiva de Federica Venier a la Rivista Italiana di Linguistica e Dialettologia (19, 2017):

Image result for Rivista Italiana di Linguistica e DialettologiaCon estremo interesse dunque si accoglie e si recensisce in una rivista di linguistica come quella che ci ospita l’importante e bellissimo libro, El plurilingüisme en la literatura catalana, di due studiosi catalani, Albert Rossich, ordinario di Filologia catalana all’Università di Girona, e Jordi Cornellà, che insegna attualmente Studi ispanici all’Università di Glasgow. Tale opera infatti, in stretto dialogo con il panorama letterario e linguistico italiano e con i suoi studiosi, ma anche, come si vedrà, con molte altre tradizioni di studio, costituisce un doppio ordine di indagine: da un lato infatti fornisce un completo e innovativo quadro degli studi sull’argomento, dall’altro ci regala un sorta di sistematizzazione di una letteratura che, dietro la generale etichetta di “plurilingue”, nasconde fenomeni e cioè forme di plurilinguismo, molto diversi fra loro.

Review - Bulletin of Spanish Studies

Ressenya molt positiva del llibre al Bulletin of Spanish Studies. La doctora Louise Johnson acaba dient que

Image result for bulletin of hispanic studies
The Bulletin of Spanish Studies has just published a very positive +review, Dr Louise Johnson concludes that


‘El plurilingüisme en la literatura catalana filters the history of Catalan literature through an intriguing multilingual lens. It is both immensely readable, an indispensable reference work, and has something to offer philologists, linguists, literary scholars, translators and historians alike.’ (2017, 94:8, 1431-1432)

Wednesday, March 16, 2016

El malentès del plurilingüisme

Fa poc La Vanguardia publicava un article bastant desencertat (to say the least) sobre el tema que ens interessa titulat ‘En Catalunya se producen el doble de obras de teatro en catalán que en castellano’. Val la pena analitzar-lo en detall, perquè la primera frase és ja de les que fan història:

La presencia del catalán siempre ha generado controversia en el mundo de la cultura.

Sempre? Des del segle XII? O potser des del segle XVIII? Res, tot plegat minúcies, ha generat controvèrsia des del principi dels temps i ja està. La llengua que sempre ha provocat conflicte, per cert, és el català, perquè com se sap certes llengües més val no utilitzar-les (ja sigui en la cultura o qualsevol altre àmbit). Segona frase:

En un momento político en el que las tensiones crecen entre simpatizantes y detractores de la independencia, el uso del catalán es estudiado al milímetro en todos los ámbitos.

No acabo de veure clar quina és la relació entre independència, teatre i cultura, però en la ment de la periodista tot deu ser tan obvi que no cal explicar res. D’altra banda, és interessant saber que la cosa (quina cosa? Això no se sap ben bé) s’està estudiant mil·limètricament en tots els àmbits (quins àmbits i qui paga aquests estudis? Vés a saber…). Tercera:

Si Lope de Vega estrenase hoy una obra en Catalunya, lo más probable es que se representase en catalán.

Sens dubte, y si mi abuela tuviera xxxxxxx sería mi abuelo, com diuen a Castella.

Subttíol del despropòsit: ‘Las representaciones plurilingües crecieron un 86% entre 2010 y 2014’. Caram, ara resulta que hi ha hagut una explosió de multilinguisme. Ara bé, si llegim l’article veurem que, de fet, la periodista no coneix el significat d’aquest concepte: per la periodista les ‘representaciones plurilingües’ són les obres representades en una llengua que no sigui ni el català ni el castellà. Una obra representada íntegrament en italià, per exemple, per art de màgia seria plurilingüe. Deu ser per allò que totes les llengües romàniques deriven del llatí. Sobta, per cert, que segons l’article els problemes els provoquin les obres en català i no, posem per cas, les obres en qualsevol llengua africana o asiàtica. Deu ser allò de la multiculturalitat.

En fi, articles com aquest demostren quanta raó tenen els que afirmen que, abans d’aprendre una segona llengua, cal aprendre bé la primera.

Poema en 15 llengües pel Dia de la Poesia


Ignorem si es un efecte secundari d'El plurilingüisme en la literatura catalana ...




En realitat, no: es tracta d'un poema original en català posteriorment traduit a diferents llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, asturià, èuscar, castellà, danès, francès, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità (aranès), quítxua, romanès, ucraïnès i wòlof). De fet, doncs, no és un poema plurilingüe.

Saturday, January 30, 2016

Dels goigs al turisme


I dels goigs dedicats a Sant Feliu de Guíxols del post anterior passem al que seria una mena d’equivalent actual, els textos multilingües adreçats al turisme. Com acostuma a passar en aquesta mena de casos, la traducció a l’anglès és deficient: la primera frase, per exemple, ha desaparegut. Això no passa en la versió al francès, que al ser una llengua romànica permet una traducció més literal. Quan es tracta de traduir textos curts, sovint la tasca s’encarrega a persones que no tenen experiència sufficient.


Saturday, January 16, 2016

Goigs bilingües a principi del segle XXI


Goigs dedicats a Sant Feliu de Guíxols acompanyats, com era habitual, d’una oració en llatí. La paraula goigs tant designa la composició poètica, tradicionalment cantada en cerimònies religioses per donar gràcies o fer una petició per a la comunitat, com l’imprès. Les primeres mostres a Catalunya són del segle XIV, però és a partir del segle XVI que són impresos en fulls solts i distribuïts per les esglèsies, santuaris i ermites. Full recollit el desembre de 2015 a l’esglèsia parroquial de Sant Feliu de Guíxols, just al costat del Monestir. Imprès el 1997.