Wednesday, March 16, 2016

El malentès del plurilingüisme

Fa poc La Vanguardia publicava un article bastant desencertat (to say the least) sobre el tema que ens interessa titulat ‘En Catalunya se producen el doble de obras de teatro en catalán que en castellano’. Val la pena analitzar-lo en detall, perquè la primera frase és ja de les que fan història:

La presencia del catalán siempre ha generado controversia en el mundo de la cultura.

Sempre? Des del segle XII? O potser des del segle XVIII? Res, tot plegat minúcies, ha generat controvèrsia des del principi dels temps i ja està. La llengua que sempre ha provocat conflicte, per cert, és el català, perquè com se sap certes llengües més val no utilitzar-les (ja sigui en la cultura o qualsevol altre àmbit). Segona frase:

En un momento político en el que las tensiones crecen entre simpatizantes y detractores de la independencia, el uso del catalán es estudiado al milímetro en todos los ámbitos.

No acabo de veure clar quina és la relació entre independència, teatre i cultura, però en la ment de la periodista tot deu ser tan obvi que no cal explicar res. D’altra banda, és interessant saber que la cosa (quina cosa? Això no se sap ben bé) s’està estudiant mil·limètricament en tots els àmbits (quins àmbits i qui paga aquests estudis? Vés a saber…). Tercera:

Si Lope de Vega estrenase hoy una obra en Catalunya, lo más probable es que se representase en catalán.

Sens dubte, y si mi abuela tuviera xxxxxxx sería mi abuelo, com diuen a Castella.

Subttíol del despropòsit: ‘Las representaciones plurilingües crecieron un 86% entre 2010 y 2014’. Caram, ara resulta que hi ha hagut una explosió de multilinguisme. Ara bé, si llegim l’article veurem que, de fet, la periodista no coneix el significat d’aquest concepte: per la periodista les ‘representaciones plurilingües’ són les obres representades en una llengua que no sigui ni el català ni el castellà. Una obra representada íntegrament en italià, per exemple, per art de màgia seria plurilingüe. Deu ser per allò que totes les llengües romàniques deriven del llatí. Sobta, per cert, que segons l’article els problemes els provoquin les obres en català i no, posem per cas, les obres en qualsevol llengua africana o asiàtica. Deu ser allò de la multiculturalitat.

En fi, articles com aquest demostren quanta raó tenen els que afirmen que, abans d’aprendre una segona llengua, cal aprendre bé la primera.

Poema en 15 llengües pel Dia de la Poesia


Ignorem si es un efecte secundari d'El plurilingüisme en la literatura catalana ...




En realitat, no: es tracta d'un poema original en català posteriorment traduit a diferents llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, asturià, èuscar, castellà, danès, francès, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità (aranès), quítxua, romanès, ucraïnès i wòlof). De fet, doncs, no és un poema plurilingüe.

Saturday, January 30, 2016

Dels goigs al turisme


I dels goigs dedicats a Sant Feliu de Guíxols del post anterior passem al que seria una mena d’equivalent actual, els textos multilingües adreçats al turisme. Com acostuma a passar en aquesta mena de casos, la traducció a l’anglès és deficient: la primera frase, per exemple, ha desaparegut. Això no passa en la versió al francès, que al ser una llengua romànica permet una traducció més literal. Quan es tracta de traduir textos curts, sovint la tasca s’encarrega a persones que no tenen experiència sufficient.


Saturday, January 16, 2016

Goigs bilingües a principi del segle XXI


Goigs dedicats a Sant Feliu de Guíxols acompanyats, com era habitual, d’una oració en llatí. La paraula goigs tant designa la composició poètica, tradicionalment cantada en cerimònies religioses per donar gràcies o fer una petició per a la comunitat, com l’imprès. Les primeres mostres a Catalunya són del segle XIV, però és a partir del segle XVI que són impresos en fulls solts i distribuïts per les esglèsies, santuaris i ermites. Full recollit el desembre de 2015 a l’esglèsia parroquial de Sant Feliu de Guíxols, just al costat del Monestir. Imprès el 1997.




Friday, January 8, 2016

El fracàs de l’etiquetatge bilingüe

L’etiquetatge bilingüe és un tipus de text multilingüe diferent a la mena de casos que generalment es tracten en aquest blog, ja que el seu propòsit no és barrejar llengües, sinó posar-les de costat per tal que una o més d’elles desaparegui en el procés. Més que promoure el multilingüisme, l’evita per tal que el lector es pugui fixar específicament en un dels codis tot obviant l’altre (o els altres).

Recentment el diari Ara publicava un article sobre els nuls efectes de la polèmica llei d’etiquetatge de 2010: “les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns”. En el sector de les joguines,

"La presència d’aquest idioma en aquest sector és gairebé residual: només entre un 6% i un 8% de les joguines fan servir el català, ja sigui en l’etiquetatge, en les instruccions o en el mateix joc."

El problema de l'etiquetatge, òbviament, és menor, el que sobta més és el baixíssim percentatge de joguines en català.

Monday, January 4, 2016

Javier Cercas i el multilingüisme electoral

Javier Cercas criticava fa pocs dies a El País l'eslògan multilingüe de la campanya electoral del PP a Catalunya:

El lema del PP catalán durante la pasada campaña electoral rezaba así: “España, amb seny”. Madre mía. Como sabe cualquier catalán (o cualquier español con un mínimo conocimiento del catalán), España, en catalán, se escribe Espanya y no España, igual que, como sabe cualquier español, Cataluña, en castellano, se escribe Cataluña y no Catalunya. Así que, respecto al idioma de su lema de campaña, el PP tenía ante sí tres opciones sensatas. La primera consistía en escribirlo en catalán: “Espanya, amb seny”; la segunda consistía en escribirlo en castellano: “España, con sentido común” (o “con dos dedos de frente”); la tercera consistía en escribirlo unas veces en catalán y otras en castellano. Pero, en vez de optar por la sensatez, el PP optó por el disparate; cabe preguntarse por qué. ¿Porque algún descerebrado creyó que mezclar el catalán y el castellano supone abogar por el bilingüismo? ¿Porque esa lengua macarrónica les pareció simpática y moderna y guay? ¿Para subrayar que quieren una Cataluña dentro de España?

Les observacions sobre el la ideologia subjacent d'aquest estrany i interessat multilingüisme electoral són sens dubte pertinents. Totes tres explicacions semblen raonables: 1. Voluntat de promoure un multilingüisme mal entès que en comptes de  fomentar el respecte per les dues llengües les barreja; 2. ús d'un multilingüisme de tipus macarrònic habitual a la publicitat que sorprèn i diverteix en els missatges publicitaris però que no sembla adequat per al discurs polític; 3. subratllar l'espanyolitat de Catalunya mitjançant l'ús de la denominació de l'estat en la llengua ‘comuna’. Més que tractar-se de tres estratègies diferents, diríem que el propòsit del creador de l’eslògan va ser de precisament entrallaçar-les.

Saturday, December 19, 2015

Ressenya de Magí Sunyer a 'Caplletra'

Després de la pausa dels darrers mesos, tornem a reactivar el blog. Recenment han sortit algunes ressenyes dedicades al llibre que encara no he pogut llegir, com les d’Enric Gallén a Serra d’Or (juliol-agost 2015, p. 92-93) o la de Joan Tres a la Revista de Catalunya (núm. 289, 2015, p. 201-205). La que sí he llegit és la llarga i detallada ressenya que Magí Sunyer ha publicat a Caplletra, que acaba de la següent manera:

Som, s’ha expressat al començament i es repeteix en la conclusió, davant un gran llibre, d’aquells que, si la cultura catalana estigués encara necessitada de ratificacions d’aquest tipus, la confirmarien. Per la novetat, per la profunditat amb què es tracta el tema, pels exemples adduïts, perquè al costat mateix de la diversió que s’experimenta en alguns passatges, es plantegen preguntes tan fonamentals com «què és una llengua» o com funciona el cervell humà. No som només davant una síntesi, hi ha massa investigació per reduir el llibre a aquesta condició, som davant d’un tractat de retòrica en què sobreïxen el domini de la matèria i l’amor amb què s’estudia i s’exposa.

Agraïm enormement a Magí Sunyer les seves paraules i el temps que ha dedicat a llegir i reflexionar sobre el llibre.