Tal com explica recentment Enric
Ciurans a Serra d'Or ('Humor i humoristes al Paral.lel',
Febrer 2014, 21-24), a principis de segle Josep Santpere, pare de
Mary Santpere, va ser un dels actors més populars del Paral.lel. Un
dels èxits més grans l'aconseguí amb el sainet La lepra de
Santiago Rusiñol (Teatre Principal, 1914), on interpretava un anglès
que, suposadament, no havia d'obrir la boca en tota l'obra. Tot i
això, Santpere era una actor tan loquaç que, només de sortir i
veure que el públic esclatava a riure, va començar a parlar en
'anglès', llengua que no coneixia. Hem d'imaginar que el que va fer
va ser barrejar diverses llengües o, potser, emetre tota mena de
sons incomprensibles. Per desgràcia, el caràcter oral del teatre fa
que mai no sabrem de quina manera es va comunicar amb l'audiència.
Inaugurem aquest bloc per celebrar la publicació del nostre llibre 'El plurilingüisme en la literatura catalana' (Edicions Vitel•la, 2014), una obra original i provocadora a la qual hem dedicat moltes hores. Desitgem que aquest bloc sigui un fòrum on es puguin ampliar, complementar i discutir qüestions relacionades amb la literatura multilingüe. Qualsevol col•laboració, sigui en la llengua que sigui, hi serà benvinguda.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Podria haver dit allò de...
ReplyDelete"En un got no hi pot
haver-hi hagut
mai vi del fort
sense un embut"