Adrià Pujol Cruells acaba de publicar la primera ressenya del llibre a la
Revista de Girona (‘Endreçar la realitat’, setembre-octubre 2014, número 286, p. 100). Gràcies a aquesta
intel·ligent ressenya i als articles publicats
recentment a la premsa, ens hem adonat que El plurilingüisme a la literatura catalana està trobant els
lectors que buscàvem: persones a qui el llibre obre una finestra a un fenomen,
el plurilingüisme literari, que
desconeixien. Segons Pujol, el llibre deixa enrere
‘El fals problema,
vull dir, segons el qual el català és incapaç d’una plenitud sociològica, terrenal. I és que des de l’any
de les tàperes que els catalans [escriptors catalans,
afegiríem nosaltres] som plurilingües. D’igual manera que el Dant, Montaigne i Rabelais jugaven al gat i a
la rata amb els seus idiomes respectius, els nostres Desclots, Cerverins i Villalongues
van cavalcar el català amb la valentia dels
que se senten impel·lits a crear paisatge
cultural nou, però arrelat. Gràcies a ells, avui el català és un idioma fet i dret, potent i evolutiu, una eina única per guimbar del llenguatge de la Natura als codis de la Cultura.’
Pujol ha tingut la
valentia d’oferir una lectura personal i ideològicament compromesa del llibre. Ens agrada molt la idea de la penúltima frase citada: el fet que el plurilingüisme literari hagi permès crear un
paisatge cultural nou, però a la vegada arrelat. Podríem
debatre ad infinitum sobre els efectes històrics i
socials dels contactes entre el català i altres llengües, però la realitat és que, ara mateix, no hi ha cap dubte que tenim ‘un idioma fet i dret, potent i evolutiu, una eina
única per guimbar del llenguatge de la Natura als codis de la Cultura.’
No comments:
Post a Comment