Saturday, January 30, 2016

Dels goigs al turisme


I dels goigs dedicats a Sant Feliu de Guíxols del post anterior passem al que seria una mena d’equivalent actual, els textos multilingües adreçats al turisme. Com acostuma a passar en aquesta mena de casos, la traducció a l’anglès és deficient: la primera frase, per exemple, ha desaparegut. Això no passa en la versió al francès, que al ser una llengua romànica permet una traducció més literal. Quan es tracta de traduir textos curts, sovint la tasca s’encarrega a persones que no tenen experiència sufficient.


Saturday, January 16, 2016

Goigs bilingües a principi del segle XXI


Goigs dedicats a Sant Feliu de Guíxols acompanyats, com era habitual, d’una oració en llatí. La paraula goigs tant designa la composició poètica, tradicionalment cantada en cerimònies religioses per donar gràcies o fer una petició per a la comunitat, com l’imprès. Les primeres mostres a Catalunya són del segle XIV, però és a partir del segle XVI que són impresos en fulls solts i distribuïts per les esglèsies, santuaris i ermites. Full recollit el desembre de 2015 a l’esglèsia parroquial de Sant Feliu de Guíxols, just al costat del Monestir. Imprès el 1997.




Friday, January 8, 2016

El fracàs de l’etiquetatge bilingüe

L’etiquetatge bilingüe és un tipus de text multilingüe diferent a la mena de casos que generalment es tracten en aquest blog, ja que el seu propòsit no és barrejar llengües, sinó posar-les de costat per tal que una o més d’elles desaparegui en el procés. Més que promoure el multilingüisme, l’evita per tal que el lector es pugui fixar específicament en un dels codis tot obviant l’altre (o els altres).

Recentment el diari Ara publicava un article sobre els nuls efectes de la polèmica llei d’etiquetatge de 2010: “les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns”. En el sector de les joguines,

"La presència d’aquest idioma en aquest sector és gairebé residual: només entre un 6% i un 8% de les joguines fan servir el català, ja sigui en l’etiquetatge, en les instruccions o en el mateix joc."

El problema de l'etiquetatge, òbviament, és menor, el que sobta més és el baixíssim percentatge de joguines en català.

Monday, January 4, 2016

Javier Cercas i el multilingüisme electoral

Javier Cercas criticava fa pocs dies a El País l'eslògan multilingüe de la campanya electoral del PP a Catalunya:

El lema del PP catalán durante la pasada campaña electoral rezaba así: “España, amb seny”. Madre mía. Como sabe cualquier catalán (o cualquier español con un mínimo conocimiento del catalán), España, en catalán, se escribe Espanya y no España, igual que, como sabe cualquier español, Cataluña, en castellano, se escribe Cataluña y no Catalunya. Así que, respecto al idioma de su lema de campaña, el PP tenía ante sí tres opciones sensatas. La primera consistía en escribirlo en catalán: “Espanya, amb seny”; la segunda consistía en escribirlo en castellano: “España, con sentido común” (o “con dos dedos de frente”); la tercera consistía en escribirlo unas veces en catalán y otras en castellano. Pero, en vez de optar por la sensatez, el PP optó por el disparate; cabe preguntarse por qué. ¿Porque algún descerebrado creyó que mezclar el catalán y el castellano supone abogar por el bilingüismo? ¿Porque esa lengua macarrónica les pareció simpática y moderna y guay? ¿Para subrayar que quieren una Cataluña dentro de España?

Les observacions sobre el la ideologia subjacent d'aquest estrany i interessat multilingüisme electoral són sens dubte pertinents. Totes tres explicacions semblen raonables: 1. Voluntat de promoure un multilingüisme mal entès que en comptes de  fomentar el respecte per les dues llengües les barreja; 2. ús d'un multilingüisme de tipus macarrònic habitual a la publicitat que sorprèn i diverteix en els missatges publicitaris però que no sembla adequat per al discurs polític; 3. subratllar l'espanyolitat de Catalunya mitjançant l'ús de la denominació de l'estat en la llengua ‘comuna’. Més que tractar-se de tres estratègies diferents, diríem que el propòsit del creador de l’eslògan va ser de precisament entrallaçar-les.