L’etiquetatge bilingüe és un tipus de text multilingüe diferent a la mena de casos que generalment es tracten en aquest blog, ja que el seu propòsit no és barrejar llengües, sinó posar-les de costat per tal que una o més d’elles desaparegui en el procés. Més que promoure el multilingüisme, l’evita per tal que el lector es pugui fixar específicament en un dels codis tot obviant l’altre (o els altres).
Recentment el diari Ara publicava un article sobre els nuls efectes de la polèmica llei d’etiquetatge de 2010: “les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns”. En el sector de les joguines,
"La presència d’aquest idioma en aquest sector és gairebé residual: només entre un 6% i un 8% de les joguines fan servir el català, ja sigui en l’etiquetatge, en les instruccions o en el mateix joc."
El problema de l'etiquetatge, òbviament, és menor, el que sobta més és el baixíssim percentatge de joguines en català.
No comments:
Post a Comment